L’IGI, l’IVA andorrà :
el que factureu realment.

L’IGI — impost general indirecte — és l’equivalent andorrà de l’IVA. Mateixa lògica : l’empresa repercuteix l’impost en les vendes, dedueix el que ha suportat en les compres i liquida la diferència. I també la mateixa arquitectura europea : el legislador andorrà es va inspirar en el model harmonitzat de la UE en redactar la Llei 11/2012.

Només canvia una cosa : el nivell. Allà on França grava al 20 % i Espanya al 21 %, Andorra s’atura al 4,5 %. Però per a un administrador que factura des d’Andorra la Vella a clients de París, Barcelona o Berlín, la qüestió de debò no és el tipus : és saber quan s’aplica l’IGI i quan no s’aplica gens. Aquesta guia respon a totes dues, amb la llei a la mà.

Cinc tipus, i només un de veritablement corrent

L’IGI no arrossega l’embull de tipus d’un sistema europeu clàssic. N’hi ha prou amb cinc nivells, i la immensa majoria d’operacions se situa en el primer.

Qui ha de repercutir l’IGI ?

Tota societat andorrana que exerceix una activitat econòmica hi està subjecta : una SL o una SA repercuteix l’IGI des de la primera operació gravada, sense llindar ni període de gràcia.

Les persones físiques, en canvi, tenen un mínim. L’article 5.4 de la llei és explícit : no tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes de l’impost mentre els lliuraments de béns i les prestacions de serveis no superin els 40 000 € anuals — 150 000 € en activitats agrícoles i ramaderes —, llevat que hi optin expressament. Per sota d’aquest llindar no hi ha IGI a repercutir… però tampoc IGI deduïble en les compres.

Facturar a un client estranger : els tres casos

Aquí es juga l’essencial, i és el punt pitjor entès del mercat. Tot depèn de dues preguntes, en aquest ordre : on és el client i actua com a empresa ?

1. Client empresa establert fora d’Andorra : sense IGI

La regla general de l’article 43 localitza el servei a la seu del destinatari quan aquest és un empresari o professional que actua com a tal. Si aquest destinatari té la seu, l’establiment permanent o la residència fora del territori andorrà, el servei no s’entén realitzat a Andorra : queda fora de l’àmbit de l’impost. La vostra factura surt sense IGI.

Una reserva, i no és menor : l’article 44 vincula alguns serveis al lloc on es presten materialment, sigui qui sigui el client — treballs sobre immobles, restauració, accés a manifestacions, transport, arrendament a curt termini d’un mitjà de transport. Un servei que toca físicament el territori andorrà continua sent andorrà.

2. Client particular fora d’Andorra : depèn del servei

Per defecte, un servei prestat a un no empresari es localitza a la seu del prestador : sou a Andorra, doncs s’aplica l’IGI del 4,5 %, encara que el client visqui a Tolosa.

Però l’article 43.2 estableix una llista d’excepcions que abasta gairebé tot el treball immaterial contemporani. No s’entenen realitzats a Andorra, quan el destinatari no és professional i resideix fora del país :

• les cessions de drets d’autor, patents, llicències i marques ;
• la publicitat ;
• l’assessorament, l’auditoria, l’enginyeria, els gabinets d’estudis, l’advocacia, l’assessoria comptable i fiscal ;
• el tractament de dades i el subministrament d’informacions ;
• la traducció, la correcció i la composició de textos ;
• la cessió de personal i l’arrendament de béns mobles corporals ;
• els serveis prestats per via electrònica i els de telecomunicacions, radiodifusió i televisió.

La llei hi afegeix una condició de sentit comú : l’exclusió decau si la utilització o explotació efectives del servei es produeixen en territori andorrà. Vendre un curs en línia a un particular francès : fora d’àmbit. Vendre’l a un resident andorrà que el consumeix aquí : IGI.

3. Client a Andorra : IGI, sense discussió

Empresa o particular, quan el servei es localitza a Andorra la factura porta el tipus aplicable — el 4,5 % en la pràctica totalitat dels casos.

Per als béns, la lògica és duanera més que territorial : l’article 14 exonera els lliuraments de béns expedits o transportats fora del territori andorrà. La mercaderia que surt del país surt també de l’IGI.

Una conseqüència pràctica : la condició del client no es pressuposa. Conserveu a l’expedient allò que acrediti que actua efectivament com a empresa — número d’IVA intracomunitari verificat, extracte del registre mercantil, contracte. És el document que justifica l’absència d’IGI si l’administració andorrana ho demana.

Sense IGI no vol dir sense impost

La vostra factura surt sense IGI. La pregunta passa a ser : qui paga l’impost del costat del client ? Andorra no pertany ni a la Unió Europea ni al seu territori d’IVA ; des del punt de vista europeu, les vostres vendes són operacions amb un país tercer.

El vostre client és una empresa francesa

Aplica la inversió del subjecte passiu. Declara ell mateix l’IVA francès del 20 % sobre la vostra prestació i el dedueix en la mateixa declaració : l’operació és neutra si recupera íntegrament l’impost. És el mecanisme de l’article 283-2 del Codi General d’Impostos francès, el mateix que ja aplica als proveïdors europeus. Res a repercutir per a vosaltres, res a desemborsar per a ell.

El vostre client és un particular de la Unió Europea

Aquest és el cas que atrapa les activitats digitals. Un prestador establert fora de la UE que ven serveis a consumidors europeus deu l’IVA del país de cada consumidor. Per evitar registrar-se a vint-i-set estats, la UE obre la finestreta única, règim exterior a la Unió (OSS no UE) : una sola inscripció, una declaració trimestral, un únic pagament. És una obligació europea, no andorrana : no apareix enlloc de la Llei 11/2012, i precisament per això s’oblida.

Veneu mercaderies

Andorra està unida a la Unió Europea per una unió duanera des del 1991, que cobreix els productes industrials (capítols 25 a 97). A la pràctica : sense drets de duana sobre aquests productes, però amb una frontera fiscal ben real. A l’entrada a la UE, l’IVA d’importació continua sent exigible i la declaració duanera continua sent necessària.

Per a la venda a distància de béns importats de valor intrínsec inferior a 150 €, el règim IOSS permet recaptar l’IVA del país del client en el moment de la compra — paquet lliurat amb l’impost pagat, sense sorpreses. Un venedor no establert a la UE hi ha de designar un intermediari establert a la Unió. Un punt que convé integrar molt aviat en qualsevol projecte de comerç electrònic des d’Andorra.

L’IGI que pagueu : deducció i el parany de la inversió

L’IGI suportat en les compres professionals — lloguer comercial, equipament, honoraris, subministraments — s’imputa a l’IGI repercutit. Si el saldo us és favorable, constitueix un crèdit que s’arrossega i la devolució del qual la llei organitza.

Queda el mecanisme que gairebé ningú no anticipa. L’article 52 designa com a obligat tributari el destinatari andorrà quan el prestador no està establert a Andorra i el servei sí que s’hi localitza. Traducció : quan compreu una prestació a l’estranger — plataforma publicitària, allotjament al núvol, programari per subscripció, advocat francès, desenvolupador espanyol —, sou vosaltres qui liquideu l’IGI d’aquesta despesa. El declareu i el deduïu en el mateix moviment.

L’operació és neutra en tresoreria. No ho és en compliment : una declaració que ignora aquestes compres és una declaració incompleta, i es detecta a la primera comprovació. Per a les mercaderies importades, la mecànica és més visible : l’IGI es liquida a la duana en el moment de la introducció dels béns al territori.

Declarar : un calendari indexat a la vostra mida

La periodicitat depèn de la xifra de negocis de l’exercici anterior. Les declaracions es presenten en línia, dins del mes següent al final del període.

Per a una estructura jove això vol dir dues cites l’any — un ritme incomparable amb el règim mensual de l’IVA francès. És un dels alleujaments més concrets de la comptabilitat andorrana, i una de les raons per les quals una societat petita costa tan poc d’administrar aquí.

L’IGI no és la dificultat d’una implantació andorrana : n’és la part senzilla. La dificultat és en un altre lloc — en la qualificació exacta de les vostres prestacions i en les obligacions que us imposa el país dels vostres clients. Abans de facturar, feu cartografiar els vostres fluxos : una feina d’una hora que evita regularitzacions de diversos anys. Ho fem en cada expedient de creació de societat.