Andorra i la Unió Europea:
l’acord d’associació signat, el que canvia de debò.

Onze anys de negociacions, una signatura a Brussel·les i molts titulars simplistes: «Andorra s’uneix a Europa», «fi del paradís fiscal», «lliure instal·lació per als europeus». Cap no és exacte. L’acord d’associació signat el 19 d’octubre de 2026 és un tractat d’integració econòmica, no una adhesió; encara no és en vigor, i deixa fora del seu àmbit dos temes que importen als nostres lectors: la fiscalitat i el control de la immigració. Aquí teniu què diu el text, segons els documents oficials del Govern d’Andorra i de les institucions europees.

Què es va signar el 19 d’octubre de 2026

L’acord el van signar el dilluns 19 d’octubre de 2026, a Brussel·les, Xavier Espot, cap de Govern d’Andorra, Luca Beccari, ministre d’Afers Exteriors de San Marino —el mateix acord associa els dos estats—, i el comissari europeu Maroš Šefčovič. El mateix dia, Andorra va signar una modificació de l’acord monetari de 2011, que li permet utilitzar l’euro com a moneda oficial: una part del seu contingut s’incorporarà a l’acord d’associació si aquest entra en vigor (comunicat del Govern, Comissió Europea).

El camí ha estat llarg: mandat de negociació adoptat pel Consell de la UE el desembre de 2014, converses obertes el 2015 amb Andorra, San Marino i Mònaco —amb aquest últim, les negociacions es van suspendre el 2023—, negociacions concloses el 7 de desembre de 2023, propostes de la Comissió l’abril de 2024 i, finalment, llum verda del Consell a la signatura el 16 de juliol de 2026.

En el fons, l’acord fa participar Andorra en el mercat interior —lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i persones— a canvi d’incorporar una bona part del dret europeu, incloses les seves evolucions futures, amb excepcions negociades. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea és l’àrbitre últim de la seva interpretació. En canvi, Andorra no esdevé ni membre de la UE, ni part de l’Espai Econòmic Europeu, ni membre de l’espai Schengen: els seus ciutadans no voten a les eleccions europees i el país no contribueix al pressupost de la Unió.

El calendari: signat, però encara no aplicable

El Govern ho diu sense ambigüitats: la signatura «no activa l’acord». Tanca la negociació i obre la fase de ratificació, que inclou diversos filtres, en aquest ordre:

El referèndum és consultiu, però el Govern s’ha compromès a considerar-lo políticament vinculant. Només hi participen els andorrans amb dret de vot: els residents estrangers no voten. Si guanya el «no», el text no se sotmetrà al Consell General i Andorra continuarà sent un país tercer, vinculat a la UE pels seus acords actuals —unió duanera de 1990, acord monetari, cooperació fiscal. El resultat no està escrit: la primavera de 2026, el baròmetre de l’institut públic Andorra Recerca i Innovació donava al voltant d’un 46 % de «no» davant d’un 33,5 % de «sí», amb una part important d’indecisos.

Instal·lar-se a Andorra: les quotes es mantenen

És el malentès més estès. Dins la Unió, la lliure circulació permet a un europeu establir-se en un altre estat membre sense quota. L’acord amb Andorra és asimètric: els andorrans podran viure, treballar, estudiar o jubilar-se a la UE com els europeus, però Andorra conserva el control de les instal·lacions al seu territori, amb tres quotes per als nacionals de la UE: persones econòmicament actives, residents passius i temporers (contractes de menys de dotze mesos).

Aquest nou règim no començarà fins dos anys després de l’entrada en vigor de l’acord i es revisarà cada deu anys, de comú acord. El Govern assegura que no obrirà «les portes de manera il·limitada» i ho il·lustra amb una xifra: si l’acord s’hagués aplicat el 2023, el càlcul previst hauria donat 354 autoritzacions per a nacionals de la UE, mentre que aquell any se’n van concedir 2 033. Andorra podrà adaptar aquestes quotes a les seves necessitats i a la seva capacitat de creixement. La resta de normes evolucionen així, segons les preguntes freqüents oficials de l’acord:

Concretament, res no canvia per a un projecte d’instal·lació el 2026 o el 2027: s’apliquen les condicions actuals. Per a una residència passiva, això vol dir 1 M€ invertit en actius andorrans (o 400 000 € al Fons de l’habitatge), 50 000 € aportats a l’AFA i una plaça dins la quota de l’any (200 autoritzacions sense activitat lucrativa el 2026, de les quals 163 passives); per a una activitat, una autorització de residència i treball, per compte d’altri o per compte propi, dins els contingents vigents. Vegeu les nostres pàgines residència passiva i residència activa.

Impostos: la fiscalitat queda fora de l’acord

La resposta oficial cap en una frase: «la fiscalitat no forma part del contingut de l’acord d’associació». Andorra conserva la seva sobirania fiscal: un canvi de tipus dependria d’una decisió andorrana, no d’una obligació europea —i el projecte de pressupost 2027, presentat el 17 de setembre de 2026, no preveu cap augment dels tipus. L’impost sobre societats es manté al 10 %, l’IRPF té un sostre del 10 % i l’IGI és del 4,5 %, sense impost sobre el patrimoni ni impost de successions: en trobareu el detall a la nostra guia de la fiscalitat andorrana.

Tanmateix, l’acord conté dos compromisos fiscals que cal conèixer:

• les parts reconeixen els principis de bona governança fiscal —transparència, intercanvi d’informació, normes mínimes contra l’erosió de les bases imposables (BEPS)— i es comprometen a aplicar-los;
• es comprometen a completar, en els quatre anys següents a l’entrada en vigor, el protocol específic d’Andorra per incloure-hi l’assistència mútua en la recaptació de tots els crèdits tributaris.

Aquest segon punt afecta directament els francesos que marxen amb plusvàlues latents. Avui, a falta d’assistència en la recaptació entre França i Andorra, l’ajornament del pagament de l’exit tax no és automàtic per a un trasllat a Andorra: s’ha de sol·licitar, amb garanties. Si aquest protocol es fa realitat, la qüestió es podrà tornar a plantejar —no abans de l’entrada en vigor de l’acord, i a reserva de la interpretació que en faci l’administració francesa. El conveni fiscal França–Andorra de 2013, en canvi, no es modifica.

Fronteres, duana i tabac: el que no es mou

L’acord «no elimina ni les fronteres físiques ni les fronteres fiscals», precisa el Govern. Els controls de persones a la frontera es mantenen, com també les declaracions duaneres i la devolució d’impostos (tax free), ja que Andorra conserva la seva pròpia fiscalitat. Les franquícies dels viatgers —avui 900 € de compres, 300 cigarrets i 5 litres de vi per adult en entrar a França— es mantenen amb l’acord.

La unió duanera, limitada des de 1990 als productes industrials, s’estendrà als productes agrícoles. El tabac té un règim a part, esglaonat en trenta anys:

• statu quo durant set anys i, després, supressió progressiva, fins al trentè any, dels drets de duana andorrans sobre el tabac procedent de la UE;
• Andorra es compromet a no augmentar la diferència de preu amb l’estat veí on el tabac és més barat (avui, Espanya) i a reforçar la lluita contra el contraban; la UE podrà adoptar mesures de salvaguarda si la diferència augmenta;
• els fabricants andorrans ja no podran produir cigarrets aromatitzats, per exemple mentolats.

Residents no europeus: un acord separat sobre les fronteres

Els francesos i la resta d’europeus no estan afectats pel sistema europeu d’entrada i sortida (EES), reservat als nacionals de països tercers. Per als residents a Andorra no europeus —britànics, nord-americans, llatinoamericans…—, el 25 de març de 2026 es va rubricar un acord de gestió de fronteres separat; el 7 de setembre de 2026, la Comissió va proposar signar-lo i aplicar-lo provisionalment. Un cop aplicat, eximiria els residents legals d’Andorra de l’EES i de l’autorització de viatge ETIAS, els permetria circular sense visat per l’espai Schengen 90 dies de cada 180, i els dies que passen a Andorra deixarien de comptar dins d’aquest límit. A canvi, les autoritzacions de residència concedides o renovades passarien, llevat d’excepcions, per un control de seguretat de França o d’Espanya, i el dret de residència es basaria en una presència física real i regular: amb una inversió o una aportació predeterminada no n’hi hauria prou per acreditar-lo. Un punt decisiu per als residents passius no europeus.

Empreses, bancs, professions: els períodes de transició

Per als sectors sensibles, l’acord preveu terminis d’adaptació, comptats a partir de la seva entrada en vigor. Les activitats que encara no existeixen a Andorra només hauran d’aplicar les normes europees corresponents quan hi apareguin.

Per a les societats, l’acord no capgira la creació d’empreses: l’establiment d’empreses estrangeres és possible des de l’obertura econòmica de 2012, i el Govern no n’espera cap efecte notable sobre el nombre d’implantacions —la nostra pàgina creació de societat descriu el marc vigent. Cal destacar dues novetats: els registres andorrans es connectaran al sistema europeu d’interconnexió dels registres mercantils i cada societat rebrà un identificador únic europeu (EUID) —vegeu la nostra guia del registre de societats—; a més, les empreses andorranes podran concórrer als contractes públics europeus, com les empreses europees als andorrans.

Pel que fa al patrimoni, la lliure circulació de capitals permetrà als andorrans obrir comptes o comprar un immoble a la UE en les mateixes condicions que els europeus. En sentit invers, Andorra i la UE han acordat que Andorra podrà limitar, seguint el model maltès, la compra de segones residències per part de no residents, un cop modificada la seva llei d’inversió estrangera. Un aspecte que cal seguir en qualsevol projecte de compra immobiliària, que ja suporta la taxa sobre la inversió immobiliària estrangera (del 6 % al 10 %).

Què canvia per al vostre projecte, avui

• Prepareu una instal·lació: feu els càlculs amb les normes vigents —llei 2/2026, quotes de 2026, contingent de 900 autoritzacions fins al 30 d’abril de 2027. L’acord no les modificarà abans de diversos anys, i no suprimirà les quotes.
• Compteu amb la fiscalitat andorrana: queda fora del perímetre de l’acord. La qüestió de fons continua sent la solidesa de la vostra residència fiscal davant del fisc francès.
• Marxeu amb plusvàlues latents: l’exit tax es tracta segons el dret actual —ajornament a petició, dins els 90 dies anteriors a la marxa.
• Dirigiu una societat andorrana: vigileu els sectors afectats per les transicions (serveis, finances, telecomunicacions) i, des d’ara mateix, les vostres obligacions declaratives: la llei 17/2026 ja permet dissoldre d’ofici les societats inactives.
• Sou resident no europeu: si s’aplica l’acord sobre les fronteres, la vostra presència física a Andorra condicionarà la vostra autorització de residència. Documenteu-la des d’ara.

Seguim cada etapa —votació del Parlament Europeu, data del referèndum, textos d’aplicació— i actualitzarem aquesta guia a cadascuna d’elles. La resta de novetats de l’any les recollim a la nostra guia de les reformes 2026.